DEL 9 D’ABRIL
AL 8 D’OCTUBRE
Seminari
de Pensament Ecosocial
Un nou espai per acostar-nos a debats urgents del pensament ecologista contemporani.
9 d’abr. 18h a 20h. Bloc4BCN.
Dret al mal: autodefensa col·lectiva
Naiara Puertas (periodista)
Jonás (Movimento dos Trabalhadores Rurais sem Terra -MST)
Camil (Soulèvements de la Terre) Revoltes de la Terra.
En un context on el discurs moral es reconfigura per justificar genocidis i espolis, els moviments socials en defensa de la vida i el territori resisteixen i es reinventen per combatre els atacs constants i proposar alternatives. Però, com s’organitzen en un panorama polític cada vegada més fragmentat i controlat? Quin dret tenim a utilitzar el mal com a eina d’autodefensa col·lectiva?
Aquesta taula rodona abordarà aquestes qüestions amb la participació de dos moviments socials amb experiència en l’ús de l’acció directa per a la defensa del territori i amb l’autora de Nuda propiedad, un llibre que convida a reflexionar sobre els límits de l’activisme narratiu i a imaginar noves formes d’afrontar la violència sistèmica.
Aquesta taula rodona abordarà aquestes qüestions amb la participació de dos moviments socials amb experiència en l’ús de l’acció directa per a la defensa del territori i amb l’autora de Nuda propiedad, un llibre que convida a reflexionar sobre els límits de l’activisme narratiu i a imaginar noves formes d’afrontar la violència sistèmica.
9 de maig. 18h a 20h. Can Grau, Roda de Ter.
Ecologisme reaccionari
Jordi Borràs (fotoperiodista)
Yousra touri (activista antiracista)
La creixent onada reaccionaria es posiciona de múltiples maneres i sota diferents discursos davant la crisi ecològica, que ja no pot ignorar. Des del negacionisme climàtic, el fanatisme fòssil, l’escapisme interestel·lar, els paradisos bunqueritzats, o la fe incondicional cap a les renovables com a oportunitat per garantir la sobirania i la supremacia nacional. Com, des de l’ecologisme, podem anticipar-nos a l’auge del feixisme en un moment de màxima urgència climàtica? L’ecofeixisme és una realitat que s’està configurant i ens hauria de preocupar? Com s’expressa la etnonacionalisme ecologista a Catalunya? I en altres escales territorials, com Espanya, Europa o Amèrica Llatina?
*No cal inscripció
14 de maig. 18h a 20h. Bloc4BCN.
Garantir el treball en un mon que sembla que s’acaba
Martin Lallana (Sindicato Lab)
Luis González Reyes (Ecologistas en Acción)
Montse Sánchez (CGT-SEAT)
pendent confirmar (CCOO)
L’ecologisme encara té un gran repte pendent: com garantir treball digne per a la majoria social mentre avancem cap a una transició ecosocial? La crisi ecològica amenaça milers de llocs de treball i exigeix una reconversió productiva profunda i radical. Aquesta transformació, però, sovint es presenta com una font de conflicte entre l’agenda ecologista i la seguretat laboral de la classe treballadora, un escenari que pot ser aprofitat per l’extrema dreta per aprofundir la polarització social.
Davant d’aquest repte colossal, l’aliança entre ecologisme i sindicalisme és clau. Com podem impulsar una reconversió industrial que no deixi ningú enrere? Quines estratègies poden teixir-se perquè el sindicalisme laboral assumeixi l’agenda ecosocial i viceversa? En aquesta sessió debatem sobre els límits i oportunitats d’aquesta aliança.
Davant d’aquest repte colossal, l’aliança entre ecologisme i sindicalisme és clau. Com podem impulsar una reconversió industrial que no deixi ningú enrere? Quines estratègies poden teixir-se perquè el sindicalisme laboral assumeixi l’agenda ecosocial i viceversa? En aquesta sessió debatem sobre els límits i oportunitats d’aquesta aliança.
15 de maig. 18h a 19.30h.
Casal De Barri Pou de la Figuera, Barcelona.
Bioregionalització: una nova manera de pertànyer al món
Melina Angel (Colòmbia Regenetativa)
Erika Zárate (Resilience Earth)
La bioregionalització ofereix una nova manera d’entendre els territoris. En lloc de basar-se en fronteres polítiques arbitràries, reconeix els límits naturals definits per la geografia, els ecosistemes i les cultures locals. “Les bioregions es delimiten per si mateixes. Són espais on les comunitats senten que pertanyen, on hi ha una relació intrínseca amb la terra”, explica Melina Angel
Aquesta connexió profunda amb el territori no només satisfà les necessitats vitals, sinó que obre la porta a una manera de viure més arrelada, justa i regenerativa. La bioregionalització esdevé així una proposta política i cultural per reorganitzar la societat segons les característiques ecològiques de cada lloc, fomentant economies locals, democràcies arrelades i vincles cuidats amb el territori.
En aquesta conversa entre Melina Angel i Erika Zárate explorarem com la biorregionalització pot esdevenir una brúixola per als processos de transició ecosocial.
Aquesta connexió profunda amb el territori no només satisfà les necessitats vitals, sinó que obre la porta a una manera de viure més arrelada, justa i regenerativa. La bioregionalització esdevé així una proposta política i cultural per reorganitzar la societat segons les característiques ecològiques de cada lloc, fomentant economies locals, democràcies arrelades i vincles cuidats amb el territori.
En aquesta conversa entre Melina Angel i Erika Zárate explorarem com la biorregionalització pot esdevenir una brúixola per als processos de transició ecosocial.
16 de maig. 18:30h a 20h. Festa del Riu, Manresa
El col·lapse de la imaginació
Kois Casadevante (Garúa)
Rosa Cerarols (Geògrafa)
Rubèn Suriñach (escriptor, ecohub)
Cada cop més, les ficcions que consumim –llibres, sèries, pel·lícules– giren al voltant del col·lapse. La pandèmia, la crisi climàtica o els conflictes bèl·lics han reforçat un imaginari on el futur només es concep com a decadència i esfondrament. Entre el realisme capitalista i l’hegemonia dels relats distòpics, es fa difícil trobar històries que ens convidin a imaginar que hem fet front a la crisi ecosocial des de la justícia social i aprofundiment democràtic. És urgent trenar aquest monocultiu distòpic i alimentar imaginaris de futur esperançadors, utòpics o que almenys ens mostrin el camí de sortida d’aquesta distopia.
*No cal inscripció
19 de maig. 18:00h a 20h. Bloc4BCN
Aranzels de Trump, la fi del lliure comerç?
Alfons Pérez (ODG)
Marta Ribera (Espai Zero Vuit)
Que el comerç no ha de ser lliure i que l’economia ha d’estar regulada fa temps que ho diem. I avui sembla que aquells que ens han portat a un neoliberalisme globalitzat i que defensen a mort el mercat, adopten discursos aparentment reguladors. És realment això el que pretén Trump quan aplica aranzels? De què parlem quan demanem la regulació dels mercats? Com han afectat fins ara els tractats de lliure comerç a les economies, comunitats i territoris a escala global? Tenim l’oportunitat de desglobalitzar l’economia i avançar cap a la relocalitzar certs processos productius que reforcin les sobiranies per garantir vides dignes dins els límits ecològic ? Com afecta això a l’economia catalana?
28 de maig. 18h a 20h. Bloc4BCN.
El sindicat del futur: organitzar la lluita ecosocial des de l’estratègia sindical
Carme Arcarazo (Sindicat Llogateres)
Antonio Gómez Villar (Filòsof)
Emilio Santiago Muiño (Antropòleg, CSIC)
L’ecologisme segueix encallat en aquesta pregunta clau: quin és el seu subjecte polític? Qui lidera la lluita contra la crisi ecosocial i a favor de la sostenibilitat de la vida? Històricament, el sindicalisme ha estat una eina clau per a la conquesta de drets laborals i la millora de les condicions de vida de la classe treballadora. Però davant d’una crisi sistèmica que afecta tant el món del treball com els ecosistemes que sostenen la vida, podria una nova forma de sindicalisme social estructurar també la defensa dels drets ecosocials? En aquesta sessió explorarem aquesta possibilitat, posant el focus en tres grans eixos: el dret de la natura, el dret a una vida digna i el dret al futur.
2 de juliol. 18h a 20h. Bloc4BCN.
Imaginar futurs des dels marges: ciència ficció feminista i decolonial
Helen Torres (sociòloga)
Iki Yos Piña Narváez (artista, Periferias cimarronas)
Lola Robles (escriptora)
Fa temps que ens costa imaginar futurs possibles per a aquest món que sembla esgotar-se. La sensació de futur cancel·lat s’ha instal·lat a la societat contemporània. Tot i així, la ciència ficció feminista i decolonial ens convida a desbordar aquest desànim i estirar el fil de la imaginació per obrir nous horitzons.
De quina manera podem construir nous imaginaris que ens instal·lin, més enllà dels límits, en un futur on encara hi ha lloc per a la possibilitat? Quin rol pot jugar la ciència ficció ecofeminista en la revolució que tant necessitem? De quina manera les veus i relats ecofeministes ens poden obrir la possibilitat d’imaginar futurs i construir des del present una altra relació amb l’entorn, amb una altra forma d’organitzar-nos socialment? Com s’ha imaginat, des de la ciència ficció la superació del binomi heteropatriarcat i extractivisme?
Amb aquest espai volem posar damunt la taula tota una tradició literària que, lluny d’alinear-se amb la ciència i reproduir i estirar com un xiclet el sistema d’organització i domini de l’entorn , generen utopia enmig del sistema capitalista i heteropatriarcal i plantegen altres formes d’organització social i amb l’entorn.
Amb aquest espai volem posar damunt la taula tota una tradició literària que, lluny d’alinear-se amb la ciència i reproduir i estirar com un xiclet el sistema d’organització i domini de l’entorn , generen utopia enmig del sistema capitalista i heteropatriarcal i plantegen altres formes d’organització social i amb l’entorn.
8 d’oct. 18h a 20h. Bloc4BCN.
Ecologisme queer
Brigitte Vasallo (activista i escritora feminista)
Christian Alonso (investigador cultural )
La sortida de l’actual crisi ecosocial passa, potser, per una aliança interespècies, per pensar la humanitat en simbiosi amb la resta d’espècies? Potser passa, efectivament per canviar el relat i i imaginar-nos d’una altra manera i, des d’aquesta «altra» imaginació traçar la sortida a l’actual crisi. Una sessió per pensar l’ecologisme des d’allò queer, per explorar com seria acostar-nos a l’estudi i observació de la natura sense les ulleres del binarisme i de la raó occideental que han estructurat durant molt temps el sistema de pensament. Per parlar d’interseccionalitat i d’ecologisme, per fer entrar en joc tot allò que ha quedat fora de la mirada i transcendir les dicotomies humà-natura, ciència imaginació. Per dinamitar fronteres i límits pensar-nos des dels marges i la liquidesa i portar aquest exercici especulatiu a la pràctica ecologista.
Ponents
Carme Arcarazo
Activista pel dret a l’habitatfe i Portaveu del Sindicat de Llogateres. Especialitzada en economia política urbana, habitatge i polítiques públiques. Treballa a l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona IDRA, on investiga sobre habitatge, desigualtat i transició ecològica.
Antonio Gómez Villar
És professor de Filosofia a la Universitat de Barcelona (UB) i codirector del Festival de Filosofia – Barcelona Pensa. És autor dels llibres Transformar no és cancel·lar (Verso, 2024), Els oblidats. Ficció d’un proletariat reaccionari (Bellaterra, 2022) i E. Laclau i Ch. Mouffe: hegemonia i populisme (Gedisa, 2021).
Emilio Santiago Muiño
Antropòleg climàtic, membre del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) i doctor en Antropologia Social. Ha estat investigador doctoral i docent en el departament d’Antropologia Social i Pensament Filosòfic Espanyol en la Universitat Autònoma de Madrid
Luis González Reyes
Doctor en ciències químiques i membre d’Ecologistes en Acció, on va ser coordinador confederal durant nou anys. És soci de Garúa, que es dedica a facilitar les transicions ecosocials promovent pràctiques concretes, formant, investigant i acompanyant processos. Treballa especialment en temes relacionats amb l’ecologisme, l’economia i la pedagogia.
Brigitte Vasallo
Escriptora, activista i pensadora catalana, centrada en la crítica de la islamofòbia de gènere, el purplewashing i l’homonacionalisme. També analitza la monogàmia com a sistema social. Ha publicat la novel·la PornoBurka i l’assaig Pensamiento monógamo, terror poliamoroso, on reflexiona sobre els models de relació i les dinàmiques de poder. Col·labora amb mitjans com Catalunya Ràdio i eldiario.es.
Martin Lallana
Responsable de la transició ecològica del sindicat LAB a Euskal Herria. Ha treballat com a investigador a la Universitat de Saragossa i ha elaborat informes sobre transició energètica i demanda de materials. Des de la Cooperativa Garúa, ha realitzat informes sobre transició ecosocial en el sector de l’automoció a Euskal Herria. És militant d’Anticapitalistes i forma part de la redacció de la revista Viento Sur.
Christian Alonso
Consultor, professor d’història i teoria de l’art, investigador cultural i director del Centre d’Art La Panera. La seva recerca explora com l’art pot generar modes de vida no antropocèntrics i qüestionar les dinàmiques de dominació, obrint espais per a noves relacions amb el món.
Jordi Borràs
l·lustrador i fotoperiodista. Des del fotoperiodisme s’ha especialitzat amb temes socials, amb un interès especial pels moviments nacionals i d’ultradreta que actuen tant a Catalunya com arreu d’Europa
Montse Sánchez
Activista feminista, és treballadora de SEAT a Martorell i secretària general de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya des de gener de 2023. Ha impulsat iniciatives com la convocatòria d’una vaga general feminista el 8 de març i la proposta de reducció de la jornada laboral a 30 hores setmanals
Rosa Cerarols Ramírez
Geògrafa polifacètica. Professora al Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, forma part del grup de recerca en Geohumanitats, on investiga el paper de la geografia en la seva intersecció entre creació cultural i paisatge. Membre fundadora del projecte multidisciplinari Konvent, de creació artística i foment del territori
Kois Fernández Casadevante
Sociòleg. Expert internacional en sobirania alimentària per la Universitat Internacional d´Andalusia (UNIA). Membre de la cooperativa GARÚA, on se centra a impulsar investigacions i processos formatius, així com el disseny de continguts i esdeveniments culturals relacionats amb les transicions ecosocials. Activista del moviment veïnal
Naiara Puertas
Periodista i escriptora, membre del col·lectiu d’El Salto. En el seu últim llibre, Nuda propiedad, reflexiona sobre els límits de l’activisme narratiu i explora com podem enfrontar la violència sistèmica a través del dir, el viure, el morir i el fer. La seva obra aborda les contradiccions del sistema i les opcions de resistència que sorgeixen en un context de precarietat i opressió.
Rubèn Suriñach Padilla
Economista especialitzat en economia social i solidària i economies transformadores. Treballa a l’Ecohub, on desenvolupa tasques de coordinació tècnica de l’entitat, així com de gestió de projectes, especialment en l’àmbit de la construcció d’imaginaris i treball d’escenaris de futur. Autor de la novel·la “Tot era massa fràgil”. I milita a Assemblea Catalana per la Transició Ecsocial (acTe)
Yousra touri
Educadora social i activista, amb arrels catalanes i nord-africanes. Especialitzada en feminisme, antiracisme i diversitat cultural, lidera formacions i escriu sobre aquests temes.
Movimento dos Trabalhadores Rurais sem Terra (MST)
Moviment polític-social brasiler. Sota el lema “Ocupar, resistir i produir”, la pagesia porta més de 40 anys organitzant-se per construir un sistema alimentari més just i sostenible.
Soulèvements de la Terre
Moviment ecologista radical fundat per antics membres de la ZAD de Notre-Dame-des-Landes, una zona ocupada per oposar-se a la construcció de l’aeroport del Gran Oest a França. El col·lectiu lluita contra l’acaparament de terres, la urbanització massiva i els grans projectes infraestructures considerats ecocides. Busquen «Recuperar, desmantelar, comunalizar», amb l’acció directa de masses.
Revoltes de la Terra
Moviment configurat per diverses organitzacions en defensa del territori als Països Catalans.
Melina Angel
És líder de Colombia Regenerativa i membre de la Xarxa Global de Comunitats Regeneratives. Formada en visió sistèmica dels sistemes vius i en biomímesi per la Universitat d’Arizona, aplica la saviesa de la natura a la regeneració de sistemes humans, des d’individus fins a comunitats. És professora de biomímesi per a sistemes socials i consultora en regeneració a escala global.
Erika Zarate
Activista, investigadora i facilitadora quechua-canadenca amb una llarga trajectòria en resiliència comunitària, drets humans i transició ecosocial. Cofundadora de Resilience Earth, acompanya processos de canvi sistèmic des de l’educació transformadora, la facilitació intercultural i l’avaluació participativa. És professora associada a la Universitat de Girona i a la UIC, i vicepresidenta de Peace Brigades International. Participa activament en xarxes globals per la justícia social i ecològica.
Helen Torres
Sociòloga, politòloga i traductora treballa des de perspectives feministes i anticolonials en l’articulació entre llenguatge, arts i polítiques, entenent el llenguatge com una tecnologia de codi obert generadora de realitat. Ha traduït i estudiat l’obra i pensament de Donna Haraway i Úrsula k. Leguin, entre moltes altres.
Iki Yos Piña Narváez
Artista afrocaribenyx-descendent a la diàspora, membre de la cooperativa Periferia Cimarronas. Explora les memòries, el pensament i les pràctiques anticolonials del Carib negre, connectant l’experiència personal i corporal amb la resistència històrica dels cossos cimarrones. Des de la dissidència sexual i la futuritat negra / afroindígena caribenya, també problematitza el binarisme del discurs occidental. Sociòlogx de formació, té un màster en sociologia de les ciències i en estudis crítics. Forma part dels col·lectius Ayllu i Don’t Hit a la Negrx i del laboratori experimental de pensament negre In the Wake.
Lola Robles
Llicenciada en filologia hispànica, escriptora i activista feminista, pacifista i queer. Moguda per l’activisme social s’ha especialitzat en la investigació sobre autores espanyoles de ciència ficció i en la relació d’aquest gènere i la litaratura fantàstica amb el feminisme i la teoria queer.
Alfons Pérez
Investigador i activista a l’Observatori del Deute en la Globalització. Ha passat els darrers anys treballant els impactes de la política energètica i climàtica de la Unió Europea a tercers països, la influència del capitalisme financer en el món de l’energia i les respostes des de entitats i moviments a la emergència climàtica.
Marta Ribera
Jurista i economista, tècnica de Justícia Econòmica a l’Observatori DESC i membre d’Espai Zero Vuit,Té experiència en recerca, gestió de projectes i incidència en drets humans, justícia econòmica, regulació empresarial i condicions laborals precàries. També ha treballat en projectes sobre habitatge, dret a la ciutat i justícia climàtica. Es col·laboradora de Nació Digital.